L'ull lent

​

La capacitat de reacció del nostre ull és lenta. És el que s'anomena persistència retinal. Això fa que una successió d'imatges fixes la veiem com un moviment continu. Gràcies a això, a mitjans del segle XVIII va sorgir el multiscopi, precedent del flip book. I, des de llavors, la nostra imaginació en va quedar seduïda. La imatge en moviment va quallar amb el cinetoscopi, el cinematògraf i tots els invents posteriors, fent que l'audiovisual sigui la nostra eina principal per a entendre el món.

 

Fa més de seixanta anys John Frankenheimer deia: "Crec que vivim en una societat a la qual se li ha rentat el cervell amb els anuncis de televisió, la publicitat, els polítics o la premsa censurada. Cosa que existeix en aquest país, s'admeti o no. Cada vegada crec més que la nostra societat està manipulada i controlada".

 

Si la nostra societat està manipulada i controlada de ben segur que en gran manera ho és per aquesta invasió, gens subtil, en el qual cada dia ens submergim a través de xarxes, cadenes de televisió, plataformes o sales de cinema. Ja diuen que sarna amb gust no pica. Però sí que mortifica. Pot ser que el nostre ull lent hauria de començar a mirar cap a una altra banda.